Quanno c’amma salutà
pare che 'o ffà apposta, l’onna.
Quatta quatta s’apposta aret’ ‘o fil’ a chiummo
che nun car' chiù comm’a 'na preta, da ciel’a terra
ma l’asparte stis, ‘e mette facc’ e faccia.
Quanno vec’ chesta cosa, me ven’ da penzà
che là addereto ce sta comme ‘na cascata o cuntrario:
nun care. Saglie! E saglie apprima senza se sentì
po cresc’ e fa ammuina. Fa tanta e chella scumma
che se te min’ ammiez’ nun te ver' chiù nisciun’.
Quanno me n’aggia ji, essa ‘o sape
Arriva puntuale. Io me jetto e essa m’annasconne
m’accarezza, m’abbraccia, po m' sbatte
E pare che facimm’ ammore
tanto che me trase dint’ e me sconceca
e penzier’ e l’uocchie.
Senza vulè, lasso 'na lacrema spaesata
chella ven’ e se l’arrobba.
O mare cresc’ ogn’anno pe tutt’ e lacreme
lassate sole da chi parte. E quanno me ne vac’i,
che lacreme n’aggio lassate assaje, isso
me saluta comme sape che me fa piacere:
me tir’ abbasc’ e po me saglie 'ncoppa
ammiez’ a tutta n’ammuina d’acqua
p’annasconnere chella lacrema scurnosa.
[Modificato da Maredinotte 02/09/2010 00:19]